'Cartes de Barcelona. Una americana a la Revolució i la Guerra Civil'

La Barcelona d'ara no té res a veure amb la ciutat revolucionària del 1936. No obstant això, si avui la imatge de la capital de Catalunya depèn en bona part dels turistes que la visiten i dels estrangers o els expatriats que hi estudien o hi treballen, aleshores també van ser estrangers, arribats com a turistes o combatents internacionalistes, els qui van fixar una imatge determinada de la ciutat.

George Orwell i el seu Homenatge a Catalunya n’és l’exemple més conegut. Però l’experiència miliciana de Simone Weil, el Cuaderno rojo de Barcelona de la poeta Mary Low i la novel·la Savage Coast de la també poeta i feminista Muriel Rukeyser s’acosten més als textos que l’historiador de formació anglosaxona Gerd-Rainer Horn (Alemanya, 1955) va recopilar el 2009 a Cartes de Barcelona. Una americana a la Revolució i la Guerra Civil i que ara ha traduït el també historiador Josep Grau.

Una lluna de mel a la guerra

Són les cartes que una jove de dinou anys de Kentucky, Lois Orr (amb alguns materials del seu marit, Charles Orr, de trenta), va enviar a amics i familiars a partir de la seva lluna de mel fent autoestop per Europa, l’estiu del 1936. Militants del Partit Socialista dels Treballadors, els Orr es van acostar a Catalunya el setembre del 1936 i, treballant ambdós per al POUM i, ella, també per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat, s’hi van estar fins després dels Fets de Maig del 1937. Detinguts amb altres poumistes, la intervenció del cònsol dels Estats Units va permetre que sortissin d’Espanya.

Amb moltes referències polítiques reals i alhora esbiaixades, en clau trotskista i anglosaxona –com el capítol introductori amb què Horn resumeix “la Revolució Catalana” sense actualitzar la bibliografia dels darrers vint anys–, el valor de les cartes d’Orr rau en la bona informació quotidiana que aporten i en la mirada singular sobre la simbologia de la Barcelona revolucionària. És, com admet Horn, “una curiosa barreja d’impressions de primera mà, mediatitzades per representacions o actes simbòlics, i informació de segona mà obtinguda sobretot dels seus companys estrangers que, com ella, també tenien una visió esbiaixada de la situació”. És la Guerra Civil vista amb ulls d’expat.