A mitjan segle XVII, un seguit de calamitats van assotar la ciutat de Sevilla. Un brot de pesta devastador, seguit d’anys de fam i de penúries i, per acabar-ho d’adobar, uns aiguats que van produir riuades, van delmar la població d’una manera dramàtica. En aquell context, la congregació de la Santa Caritat feia un servei essencial: fundada dos segles abans per donar cristiana sepultura als qui morien ofegats al riu, els executats, els que havien comès suïcidi i
Juan de Valdés: 'Finis Gloriae Mundi' (1672)
Amb aquesta obra, que es pot veure al Museu de l’Hospital de la Caritat de Sevilla, Juan de Valdés va voler exposar la universalitat de la mort en un moment en què la ciutat andalusa patia un brot de pesta i fam
Guardar a favorits
