Abans de les deportacions als camps de concentració, Hitler va posar en marxa les anomenades judenhaus, edificis expropiats pels nazis on concentraven jueus. Una estratègia d’urbanisme antisemita que fins ara era poc coneguda. En aquest llibre, Ingke Brodersen ressegueix la vida de les persones que van viure al seu edifici del barri Bavarès de Berlín, tres noies que van acabar a Theresienstadt, Treblinka i Auschwitz.
La novel·la L’endemà d’ahir és un viatge en el temps –del 1870 al 2014– a través d’una parella que viu un idil·li romàntic. En aquesta obra, el periodista i químic Xavier Duran demostra com els avenços científics dels darrers segles (el tren, el telèfon, l’avió, la televisió...) han canviat les relacions humanes i les estructures socials.
En aquesta novel·la, l’escriptora belga Caroline De Mulder reprodueix la vida quotidiana a la primera maternitat nazi, la Heim Hochland, que Heinrich Himmler va crear al poble de Steinhöring, al costat de Múnic, el 1936. Aquell centre formava part del projecte Lebensborn, el qual oferia la possibilitat a dones “racialment pures” de donar a llum en secret. Després, hi havia l’opció de donar la criatura en adopció perquè les SS se’n fessin càrrec.
L’escriptora i historiadora Maria Carme Roca ha guanyat el Premi Santa Eulàlia de novel·la 2025 amb aquest relat protagonitzat per una nena de família humil del barri de Sant Pere de Barcelona que s’enamora del seu veí, Josep Maria Sert, que anys més tard esdevindrà el gran pintor i muralista de la primera meitat del segle XX. Un relat d’amor, amistat, venjança i secrets que es desenvolupa en un escenari entranyable: el passatge d’en Cirici (avui passatge de les Manufactures).
Després de l’èxit de Vides catalanes que han fet història, el catedràtic emèrit d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona Borja de Riquer s’ha tornat a posar al capdavant d’un projecte en el qual han participat desenes d’historiadors. En aquesta ocasió, amb un únic objectiu: desgranar la memòria nacional de Catalunya i preguntar-nos com hem arribat a ser qui som.
El volum La memòria dels catalans, rigorós i alhora divulgatiu, ofereix un compendi de tots els elements, més de dos-cents, que encarnen la memòria col·lectiva, el patrimoni material i immaterial dels catalans i configuren la seva identitat. Els diferents autors analitzen l’origen i l’evolució de símbols nacionals més evidents, com la senyera, la sardana, Els segadors, el monestir de Montserrat i la Diada de l’Onze de Setembre, però també d’altres de més desconeguts i singulars, com l’Empordà, el comte Arnau i el concepte de la Terra Ferma.
