L’editorial Veles i Vents s’estrena al panorama editorial català amb la publicació del llibre La lluita pel domini de la Mediterrània, de David Abulafia, professor emèrit de la Universitat de Cambridge. En aquesta obra, l’expert en aquesta zona geogràfica analitza l’expansió política i econòmica dels catalans del 1200 al 1500, i explica la conquesta de llocs estratègics del Mediterrani com Mallorca, Sardenya, Sicília i Nàpols.
Avui, museus d’arreu es qüestionen l’origen de les seves pinacoteques. En aquest llibre, Alice Procter es pregunta com haurien de ser els museus del futur, si és possible descolonitzar les galeries i si, tenint en compte la trajectòria d’algunes obres, com, per exemple, els cranis maoris comercialitzats com a objectes d’art, s’haurien de tornar als seus propietaris legítims.
Dins la col·lecció Biblioteca dels Clàssics Catalans, Editorial Barcino presenta una edició única i elegant d’Els sots feréstecs, de Raimon Casellas, reconeguda com la primera novel·la modernista. A través de la història de mossèn Llàtzer, un capellà exiliat a una localitat aïllada de muntanya, l’autor ens mostra una visió impactant de la societat de tombant del segle XIX-XX, marcat pel conflicte entre individu i societat, tradició i progrés.
En Ramon, un adolescent de divuit anys nascut a l’exili, arriba a Barcelona des de París, el 1962. Un any marcat per la riuada del Vallès, una catàstrofe que va anorrear barris de barraques sencers i va destapar desigualtats i corrupció. I, des de la seva casa del Poble-sec, intenta entendre les dinàmiques de la societat barcelonina, caracteritzada per la lluita per la supervivència i el silenci d’una societat controlada pel règim.
David Grann, l’autor d’Els assassins de la lluna, torna a les llibreries, però aquesta vegada amb una aventura apassionant i real. L’any 1742, una embarcació atrotinada va arribar a la costa del Brasil. A dins hi viatjaven trenta homes, eren els supervivents del Wager, un vaixell de l’armada britànica que havia salpat d’Anglaterra dos anys abans amb dos-cents cinquanta oficials i mariners. On havien estat durant tot aquest temps? Segons van explicar, havien naufragat en una illa deserta de la Patagònia i havien sobreviscut a unes condicions molt dures. Van ser rebuts com a herois, però, realment ho eren?
Sis mesos després, van desembarcar a Xile tres mariners més de la mateixa nau i, un temps després, encara en van aparèixer d’altres. Tots acusaven els seus companys d’haver-se amotinat i asseguraven que a l’illa havien comès actes criminals molt greus. Com es podia saber qui tenia raó? Tal com Grann especifica a l’inici del llibre, “l’únic testimoni imparcial era el sol” i l’assumpte podia posar en entredit la mateixa idea de l’imperi.
