Des del segle XV, Reus va començar a destacar en la fabricació i el comerç de l'aiguardent. Però va ser al segle XVIII quan aquesta ciutat es va convertir en un important referent del mercat europeu de les begudes espirituoses, les quals, juntament amb el vi i la manufactura sedera, van ser les principals fonts de riquesa d'una ciutat que exercia la capitalitat econòmica i mercantil del sud del Principat. D'aquest fet prové la cèlebre i alhora orgullosa divisa de "Reus, París i Londres".
Reus i Salou, units pel canal que havia de competir amb el port de Tarragona
Milers de botes d'aiguardent i teixits de seda fets a Reus s'embarcaven al moll de Salou amb destinació al nord d'Europa a mitjan segle XVIII. No obstant això, els treballs de millora del port de Tarragona feien trontollar l'hegemonia comercial de la capital del Baix Camp. La solució, obrir un canal. Però no va ser-hi a temps
