Menjar. Aquesta és la nostra primera relació amb el món. Això és el que fem només arribar. Quan naixem, ens esperen uns mesos de vida plana en un món de taques i sorolls indefinits que lentament es convertiran en figures i coses. En aquest estat, el temps té una unitat de mesura singular: l'estómac. És el rellotge de la gana. Una necessitat imperiosa que reclama la mare o, en el seu defecte, el biberó. Abans del bib
Dides: quan no hi havia biberó
De dides, probablement, n'hi ha hagut sempre, tot i que l'hàbit de contractar dones per alletar els fills no es va generalitzar fins al segle XVIII, amb aristòcrates burgesos i menestrals. Però la 'indústria' de l'alletament anava més enllà, ja que s'havia d'alimentar orfes i abandonats
