Quan, a les acaballes del mes de juliol del 1673, Mateu Reyt, membre d'una de les famílies més prominents de la Confraria de Mestres de Cases i Molers de Barcelona, es disposava, amb l'ajut de cordes i escaires, a traçar sobre el terreny la planta de la nova església de Sant Ramon de Portell, una sensació d'alleujament s'estenia entre els frares mercedaris que vivien al convent. No debades havien transcorregut cent anys des del dia que Felip II havia concedit a les autoritats de l'orde de l