Faltaven pocs minuts per les quatre de la tarda. Era ja hora d’anar cap al Liceu, però la Carme Sirvent, amb deu anys, encara era a casa, davant el plat d’olla barrejada. El seu pare li ho va deixar ben clar: “no et moguis, no marxaràs de casa fins que te l’acabis”. La Carme s’impacientava, a baix, dues amigues l’esperaven, com cada dia, per a jugar una estona abans d’entrar a classe. A l’altra banda del carrer, per al Lluís Virgili, qu