En l’època en què va viure Tiberi (segle I aC), arribar als cinquanta anys d’edat era tot un mèrit. I els qui hi arribaven, ja tenien la consideració de persones grans. Era, per dir-ho d’alguna manera, la nostra tercera edat. Doncs bé, Tiberi Claudi Neró va ser nomenat emperador de Roma a l’edat de cinquanta-sis anys, i va exercir aquest càrrec fins a la seva mort, als setanta-vuit. Es va passar bona part de la seva vida veient com els aspirants a successor de l’emperador