Durant segles, les supersticions i la fe en els déus han estat l’esperança de molts malalts. L’antiga Roma no en va ser l’excepció, i fins que la ciutat imperial no va adoptar la cultura grega, aquestes eren les dues bases principals de la seva manera de guarir les malalties. Fins l’arribada del coneixement grec, la medicina romana —si és que se’n pot dir així— bevia de l’herència etrusca: es feien endevinacions amb les entranyes de les bèsties i es demanava als déus que
La medicina a l'antiga Roma
Amb l’arribada del coneixement grec, la medicina romana va substituir la superstició dels remeiers per la ciència dels metges d'Atenes. Així, de tenir una divinitat per a cada malaltia, Roma va passar a desenvolupar un complet sistema sanitari amb hospitals i especialistes: cirurgians, oculistes, llevadores...
