Joana la Boja, la reina sense tron

Joana I de Castella, filla dels Reis Catòlics, va passar a la història pels seus desequilibris emocionals i la seva passió en una època de rigidesa i autoritarisme monàrquic. Reclosa primer pel marit, després pel pare i pel fill, els 47 anys que va passar en captiveri il·lustren la vida d’una dona que va renunciar al tron per recloure’s en si mateixa

Pintura de Gabriel Maureta, del 1858, que representa Joana I de Castella al costat del cadàver del seu marit Felip el Bell
Pintura de Gabriel Maureta, del 1858, que representa Joana I de Castella al costat del cadàver del seu marit Felip el Bell Wikimedia Commons
Autor
Miquel Erra
Assessor
José Enrique Ruiz-Domènec
Joana va néixer a Toledo el 6 de novembre del 1479. El seu pare, Ferran, s’havia convertit aquell mateix any en el sobirà de la corona d’Aragó. La mare, Isabel, regnava Castella des del 1476. Era la tercera filla dels Reis Catòlics, per darrere de Joan, l’hereu, i d’Isabel. Aquest entorn va condicionar la seva formació. Va rebre una acurada educació (la reina Isabel tenia grans afanys culturals), si bé en el marc d’un ambient estricte i relativament auster. I en la seva infantes