Des de feia uns anys les lluites entre les bandositats locals havien convertit els carrers de Vic, sobretot a partir del capvespre, en un indret perillós. Una nit de novembre del 1602, un grup d’homes travessava amb cautela la plaça de Santa Maria quan, en passar pel davant del palau del bisbe, un seguit de trets eixordadors van omplir l’aire d’olor de pólvora i tres homes van caure malferits. Des dels merlets situats sobre el portal del palau, els guàrdies del bisbe Robuster havien di
Rocaguinarda, enemic públic número u
A partir del 1602, i durant deu anys, Perot Rocaguinarda va portar de corcoll les autoritats del Principat de Catalunya, incapaces de capturar-lo. En un temps en què el país estava dividit en dos bàndols, els nyerros i els cadells, aquest bandoler es va fer popular per la seva gosadia i crueltat
