Som a la Valldigna (a l’actual comarca de la Safor), fa aproximadament 250.000 anys. És una plàcida nit d’estiu. La lluna plena inunda la vall amb una tènue claror blavosa interrompuda tan sols per un núvol passatger que avança veloç.
De sobte, enmig de la foscor apareix una misteriosa llum ataronjada. Prové de la cova que hi ha al marge dret d’un dels barrancs més profunds, la qual amb el temps serà coneguda amb el nom de la cova del Bolomor i constituirà un dels jaciments ar