El diari inèdit de la batalla d'Alger

L’any 1775 el rei Carles III organitzà una expedició que pretenia ser definitiva contra la ciutat nord-africana d’Alger, darrer reducte pirata de la Mediterrània. Més de dos segles després, un diari d’un dels mariners de bord, desmenteix la crònica oficial en xifrar en uns quants milers els costos humans

La derrota va ser pal·liada per l’habilitat del capità Barceló (a sota) que reembarcà les tropes. El bombardeig espanyol del 1784, a la imatge, va propiciar un acord de pau
La derrota va ser pal·liada per l’habilitat del capità Barceló (a sota) que reembarcà les tropes. El bombardeig espanyol del 1784, a la imatge, va propiciar un acord de pau Wikimedia Commons
Autor
Cristina Masanés
Assessor
Firmo Ferrer i Agustí Alcoberro
El 23 de juny del 1775, un comboi naval impressionant surt del port de Cartagena cap al nord d’Àfrica. Hi van vint-i-dos mil homes. És l’expedició de càstig que Carles III envia contra els sarraïns, que pirategen les costes peninsulars. Una acció de poder de la nova dinastia borbònica. Però la batalla d’Alger serà un desembarcament frustrat, un dels desastres navals de la història militar espanyola i la pitjor derrota de Carles III: sis mil baixes en un escenari bèl·