La vida a l’edat del gel

L’era glacial va ser uns periodes de canvis climàtics extrems. Fred i calor. Gels i grans rius. Boscos i estepes. Animals i humans eren forçats a emigrar a través d’uns continents que mutaven constantment

Fa un milió d’anys, l’estret de Gibraltar era un fil d’aigua i la distància entre Sicília i Tunísia era mínima. Tant en un punt com en l’altre, els animals i els humans hi tenien un lloc de pas fàcil Mauricio Antón

Autor

Cristina Masanés

Assessor

Josep Maria Fullola

Guardar a favorits

Qui hagi sobrevolat els Pirineus nevats en un dia de sol d’hivern, entendrà millor quin podia ser el paisatge de fa 15.000 anys. Un paisatge blanc fet de silenci i de glaceres que es movien amb la lentitud dels segles. Europa i la resta de continents patien fortes oscil·lacions a la costa i no tenien la forma que tenen en l’actualitat. Res era com ho coneixem avui, ni tan sols la mateixa idea de paisatge. Com que no hi havia fronteres humanes, els límits els posava la geografia i, sobre