Londres era una ciutat efervescent a les acaballes del segle XVI. En cinquanta anys havia doblat la població fins als dos-cents mil habitants i, en el mig segle posterior, la doblaria de nou per convertir-se en la ciutat més gran d’Europa. Els carrers, les places, els mercats, el Tàmesi, tota la metròpoli bullia d’activitat. Qui volia fama i diners anava a Londres, i les companyies de teatre ambulants no n’eren una excepció.
Millor teatre que missa
El teatre, com les lluite
El teatre en temps de Shakespeare
Malvist pels cercles de poder, la prohibició reial d'exhibir les obres de teatre dins de les ciutats va representar, paradoxalment, l'eclosió definitiva de l'art escènic. Entre els segles XVI i XVII, els suburbis de Londres es van omplir d'uns recintes circulars de fusta atapeïts per un públic heterogeni que es delia per veure les obres de Shakespeare
