"Alea iacta est" (“la sort està decidida”), va dir Cèsar el 10 de gener de l’any 49 aC, i va creuar el riu Rubicó. La llei romana, per protegir la capital de possibles insubordinacions, prohibia travessar amb un exèrcit aquest riu fronterer entre els territoris de Roma i els de la Gàl·lia Cisalpina (territoris del nord d’Itàlia més enllà dels Alps), però Cèsar ja en tenia prou: estava disposat a desobeir el mandat del Senat i fer front a Pompeu, antic aliat seu.
El gran triomf de Cèsar contra Pompeu
Pompeu Magne va trair Juli Cèsar, antic aliat seu, i aquest va desafiar-lo ocupant Roma. Era el 49 aC i començava una guerra civil entre els dos homes més poderosos de la República. Abans que els dos militars s'enfrontessin a la batalla de Farsàlia, a Cèsar li convenia cobrir la rereguarda i això volia dir vèncer les tropes pompeianes a l'actual Lleida
Assessor
Arturo Pérez