Amb la necessària discreció, procurant no despertar la menor sospita, un cavaller barceloní exiliat a Gènova, Antoni de Peguera, esperava, a mitjan mes de juny del 1705, la recepció d’uns documents de vital importància. El jove cavaller coneixia bé la ciutat, no debades feia mesos que, tot fugint de la repressió engegada pel virrei Velasco per acabar amb els que conspiraven contra Felip V, se n’hi havia anat a viure. Per tant, la notícia de l’arribada de l’advocat vigat