Els cotxes de cavalls paraven davant la porta del Gran Teatre del Liceu. Els homes, vestits de frac i barret de copa, ajudaven a baixar dels carruatges les seves acompanyants, les quals maleïen aquella insistent pluja que embrutava els baixos dels vestits. En una nit d’estrena de temporada, com era aquell 7 de novembre del 1893, calia ostentar poder i riquesa sense mesura. A la darreria del segle XIX, el Liceu era un cercle tancat en si mateix, on els burgesos intentaven amb la m&uacu