La guerra bruta d'Espanya al Rif

La derrota d’Annual contra la guerrilla d'Abd el-Krim el 1921 va despertar les ànsies de revenja del règim d'Alfons XIII. A Madrid els partidaris del diàleg amb els rifenys van quedar marginats. Espanya va esdevenir aleshores pionera en l'ús massiu d'armes químiques en un conflicte

El general Manuel Fernández Silvestre amb altres oficials de l'Eexèrcit espanyol a prop de Melilla, el febrer del 1921
El general Manuel Fernández Silvestre amb altres oficials de l'Eexèrcit espanyol a prop de Melilla, el febrer del 1921 Archivo General Militar de Guadalajara / Wikimedia Commons
Autor
David Alvarado
Assessor
Mimoun Charqi i Agustí Colomines
Després que l’aviació espanyola llencés aquelles bombes tan estranyes contra aquell petit poblet del Rif (al nord de l’actual Marroc), l’aire va començar a cremar els pulmons de les persones que hi estaven més exposades, mentre la pell se’ls cobria d’ampolles. Posteriorment, en el desconcert i la desesperació, la gent i el bestiar van començar a morir enmig de terribles patiments i la desolació ho va cobrir tot. Començava llavors el drama dels supe