A la primeria del segle XIII, Occitània era un dels territoris més inestables i contradictoris d’Europa. D’una banda, conformava un indret ric i fèrtil, on havia florit la cultura més avançada del continent, amb els trobadors com a màxim exponent; a més, un gran nombre de monestirs conservaven el pensament grecollatí, l’islàmic i el judaic, i una mentalitat oberta, que l’havien convertit en el lloc ideal perquè hi arrelés el catarisme, la religió dels “bons home
Jaume I i Occitània
Noves investigacions demostren l’audaç estratègia del Conqueridor per perpetuar les relacions dels casals occitans amb la corona catalanoaragonesa
Assessor
Ernest Belenguer
Guardar a favorits
