El soroll era eixordador, com un huracà, con la mar en una tempesta, com un tro espantós i inacabable. L'aire tenia una resplendor ataronjada, com d'aurora, gairebé fluorescent, que es podia veure des d'Oxford, a 90 quilòmetres. Centenars de milers de persones veien astorades i impotents com les flames engolien implacables la ciutat de Londres, sense poder fer res per a aturar-ho. Era la matinada del diumenge 2 de setembre del 1666 i la capital d'Anglaterra desapareixia sota el foc del Great
El Gran Incendi de Londres
Quan Londres encara enterrava les víctimes de l'epidèmia de pesta més gran de la seva història, un terrible incendi va castigar la ciutat fins a deixar-la totalment arrasada. Viatgem fins als dies del sinistre, enmig de la desesperació i la lluita dels seus habitants contra el foc
Assessor
Xavier Gil