En el primer terç del segle XIV, Manresa era una ciutat en puixança. El desplaçament cap al sud de la frontera de la corona d’Aragó amb Al-Andalus havia obert un període de pau. Després de segles al límit de la Marca Hispànica i de suportar ràtzies sarraïnes continuades, l’estabilitat havia permès el desenvolupament de l’agricultura, l’auge de l’artesania i del comerç.
Com a conseqüència, la ciutat creixia, superant els tres mil habitants, les muralles s’eixamplaven
Galceran Sacosta: un bisbe contra Manresa
A mitjan segle XIV, la sequera va dur Manresa a construir un canal per dur aigua del Llobregat a la ciutat. El bisbe de Vic va oposar-se al transvasament i va excomunicar els manresans
Assessor
José E. Ruiz-Domènec