Potser la fama de fosca de l’edat mitjana i el desig de situar l’espectador en un marc identificable són darrere de certes pífi es en fi lms de cavalleries. Si no, no s’explica que a El Cid (1961) Charlton Heston i el seu entorn es passin tota l’estona esmentant Espanya quan Espanya, al segle XI, era inimaginable amb la península Ibèrica dividida en diferents regnes i parcialment ocupada pels musulmans. O que a l’Escòcia del segle