"Una matinada blava, de neus blanques i sorres immenses i glaceres com llengües ploroses, l’homínid s’alçà, mirà la terra, tan allunyada dels seus ulls i bellugadissa, i sentí l’olor humida del riu i grunyí de content [...] abaixà l’esguard i fità l’alzina i aixecà el puny i allargà el dit índex, assenyalant la massa vegetal que xiuxiuejava davant seu, i se sentí caigudes d’aigua a la gola, petits crits inconcrets, grups toscos: ar gra g gr ar arg fins que el soroll esde