"Confesso que aquell Cadaqués que considero un dels paradisos perduts, tenia molts defectes. La vida hi era dura i miserable. Després del moment d'opulència de la navegació a vela, entrà en una decadència inestroncable, com una hemorràgia. Hi vivien, amb molta administració, rendistes justets que havien fet les Amèriques, i la pobrissalla que sofria pescant per les mars difícils del cap de Creus. Era terra d'olive
Quan Cadaqués era pobre
No fa pas tant, la vida quotidiana als nostres pobles era pura supervivència. Costa de creure que les poblacions turístiques puixants d'avui fa tot just algunes dècades maldaven per no morir de gana
