Alguna vegada ha succeït que el drama d’una persona, en un ambient en què tot ha conspirat a favor de la catàstrofe, ha acabat esdevenint la desgràcia de pobles sencers. El cas de Carles II d’Habsburg, últim rei de la Casa d’Àustria a la monarquia hispànica, n’és un exemple ben clar. Carles II va néixer el 1661 marcat per algunes circumstàncies que preludiaven el destí d’un imperi que tot just iniciava el seu declivi. Fill del matrimoni format per una neboda i un
Totes les malalties de Carles II
Durant generacions, la dinastia dels Habsburg va practicar una severa endogàmia que acabà donant per fruit un hereu incapaç. Era incapaç de discernir, de governar i de reproduir-se. A Carles II se’l considerava embruixat, víctima d'encanteris
