El diumenge 26 d’agost del 1990, a les 22.30 h, els germans Antonio i Emilio Izquierdo, de 53 i 58 anys respectivament, van entrar a Puerto Hurraco, província de Badajoz. Venien del poble veí Monterrubio de la Serena. Duien sengles escopetes de caça.
De sobte, van disparar sobre unes nenes que jugaven davant del centre social del poble. Eren Antonia i Encarnación, de 14 i 12 anys, que van morir a l’acte. Els forasters van continuar disparant amb posat indiferent, fins que van causar fredament nou morts i quinze ferits. Quan va arribar un cotxe de la Guàrdia Civil, els Izquierdo no van dubtar a dirigir també les armes contra ells i els van malferir.
Odis veïnals i profunds
Feia temps que els Izquierdo discutien amb els seus veïns, els Cabanillas, a propòsit de les llindes d’unes terres. L’any 1961, Jerónimo Izquierdo, el germà gran, havia mort a ganivetades Amadeo Cabanillas. En 1985, els Cabanillas havien calat foc a la casa dels Izquierdo, la mare dels quals va morir en l’incendi. Jerónimo Izquierdo, en sortir de la presó, va apunyalar Antonio Cabanillas, germà d’Amadeo, i morí poc després internat en un psiquiàtric. Després de la matança, els assassins van fugir ràpidament cap a la muntanya. Nou hores després, van ser detinguts.
Durant el judici, es va dir que havien actuat induïts per les seves germanes Ángela i Luciana, les quals van ser exculpades del delicte però ingressades a l’hospital psiquiàtric de Mèrida, on van morir l’any 2005, amb pocs mesos de diferència l’una de l’altra. Ells dos van ser condemnats a 684 anys de presó. El desembre del 2006, moria a la presó Emilio Izquierdo d’un atac de cor. A l’enterrament, el seu germà Antonio l’acomiadà dient: “Hermano, te vas con la satisfacción de que tu madre ha sido vengada”. Quatre anys després, l’abril del 2010, Antonio es penjà a la seva cel·la amb els llençols nuats
Aquest article es va publicar en el número 94 del Sàpiens (agost 2010)
