Sens dubte, La persistència de la memòria és una de les obres més transcendentals de Dalí. Vint anys després, el surrealista de Figueres va reinterpretar la seva famosa obra dels rellotges tous afegint-hi un nou concepte: la desintegració de la matèria, ja no com a descomposició o putrefacció, sinó com a atomització, i la va anomenar La desintegració de la persistència de la memòria.
El referent és clar: l’estiu del 1945, els bombardejos atòmics d&rsquo
Salvador Dalí: 'La desintegració de la persistència de la memòria' (1954)
