Constantin Fahlberg va notar que el pa que menjava durant el dinar era més dolç que en altres ocasions. I, com a bon científic, es va preguntar si la causa no devia ser alguna de les substàncies que havia manipulat unes hores abans al laboratori. La idea li va donar feina, perquè va anar fent proves cercant residus que li haguessin quedat a la pell o fins i tot a la roba.
Tot això passava el 1879 a la Universitat Johns Hopkins de Baltimore, als Estats