És obvi que el cinema és un art per ser vist, per damunt d’altres consideracions. Però fóra bo que el predomini de la imatge no ens fes relegar l’oïda, per exemple, ja que també podem detectar patinades en els diàlegs dels films. En Espàrtac (1960), ambientada en la Roma preimperial, un polític brama que els enemics tastaran “l’acer romà”, quan tal aliatge, en les seves versions més primitives, només era conegut en aquells temps a la Xina i a