Revista

La cúpula del govern del PP va intentar reforçar el relat de la violència. Els líders sobiranistes catalans, en canvi, van fer una crida perquè el conflicte s’encarrilés per la via política

Des de la gran manifestació del 2010, capçaleres dels cinc continents, grans i petites, han posat el seu focus d’interès en els esdeveniments que passaven a Catalunya

Catalunya s’ha convertit en l’assignatura pendent de la política espanyola. El PSOE, el PP i Cs, animats pels mitjans de comunicació espanyols, han optat per la judicialització del conflicte.

Tres relats van impregnar de forma transversal totes les intervencions dels testimonis de la defensa: la negació d’estar cometent una activitat fora de la llei, la condemna de la violència de l’estat espanyol i el caire pacifista de les manifestacions

Els observadors internacionals van ser uns dels personatges més incòmodes del judici. Encara que el Tribunal Suprem va intentar impedir la seva presència, això no va ser entrebanc perquè denunciessin la vulneració de diversos drets

En diverses sessions, el president de la sala segona del Tribunal Suprem i autor del redactat de la sentència es va convertir en protagonista del judici per les seves polèmiques decisions