Revista

La guerra de Successió, un dels conflictes bèl·lics més importants que ha viscut el continent europeu, no es pot analitzar com una contesa encotillada dins els límits de la península Ibèrica, sinó com un dels primers conflictes veritablement globals

En un primer moment els catalans van haver d’acceptar el francès, però ben aviat van adonar-se que si volien conservar els seus drets havien de lluitar al costat d’holandesos, anglesos i austríacs, i apostar pel candidat Habsburg

Les poblacions d’Almansa, Almenar, Brihuega i Villaviciosa, els Prats de Rei i Talamanca van viure algunes de les principals batalles que van decidir la guerra de Successió, un estira-i-arronsa que culminà el 1714 amb la victòria de Felip V

Com seria el país avui si Felip V hagués perdut la guerra? El 1706, això va estar a punt de passar, quan les seves tropes van haver de fugir, derrotades, després d’assetjar Barcelona

L’any 1713, amb el tractat d’Utrecht signat per Anglaterra, França, Espanya i Àustria, Catalunya va quedar sola davant la força militar dels Borbons. Els ciutadans només van tenir dues sortides possibles: la rendició o la resistència

L’ascens al poder d’un partit polític, la fam, un cabdill militar que té un mal dia o fins i tot una carta que no arriba a temps. Sovint, petites o grans circumstàncies que s’escapen de tot control poden determinar, fins i tot, el destí d’una nació