Revista

Experts navegants i guerrers implacables, entre els segles IX i XI, les tribus escandinaves van envair bona part d'Europa, van creuar l'Atlàntic fins a Amèrica i van fer via fins a l'Orient. Però de totes les seves conquestes, n'hi ha una de singular: el seu pas devastador per les costes de la Mediterrània

La derrota d’Annual contra la guerrilla d'Abd el-Krim el 1921 va despertar les ànsies de revenja del règim d'Alfons XIII. A Madrid els partidaris del diàleg amb els rifenys van quedar marginats. Espanya va esdevenir aleshores pionera en l'ús massiu d'armes químiques en un conflicte

La carrera de l'advocat Josep Bertran i Musitu va ser bastant insòlita. Va fundar amb Francesc Cambó la Lliga Regionalista i, en declarar-se la Guerra Civil Espanyola, es va encarregar d'organitzar el servei d’espionatge franquista al sud de França. Tan sols a la ciutat de Barcelona, els agents van marcar més de 220 objectius per bombardejar

Insans, immorals, efeminats, inútils... eren alguns dels qualificatius que els erudits més influents del món antic usaven per referir-se als atletes grecs. Consideraven que les seves activitats eren impròpies d’actituds virils i militars requerides pels seus ciutadans i que era preferible coronar homes savis

Quan la corona d'Aragó dominava bona part de la Mediterrània, l'art medieval català va arribar també al seu esplendor. Pintar voltes, daurar galeres, ornamentar escuts, decorar retaules… als tallers dels pintors sempre hi faltaven mans. De tots, l'obrador més atrafegat era el de Jaume Huguet, màxim exponent de la pintura gòtica catalana