Revista

El general Manuel Fernández Silvestre amb altres oficials de l'Eexèrcit espanyol a prop de Melilla, el febrer del 1921
Sàpiens 62

La guerra bruta d'Espanya al Rif

La derrota d’Annual contra la guerrilla d'Abd el-Krim el 1921 va despertar les ànsies de revenja del règim d'Alfons XIII. A Madrid els partidaris del diàleg amb els rifenys van quedar marginats. Espanya va esdevenir aleshores pionera en l'ús massiu d'armes químiques en un conflicte
Espectacles esportius com les carreres de quadrigues eren una vàlvula d’escapament que minorava els conflictes interns entre el poble i els governants
Sàpiens 62

Per què els romans odiaven l'esport?

Insans, immorals, efeminats, inútils... eren alguns dels qualificatius que els erudits més influents del món antic usaven per referir-se als atletes grecs. Consideraven que les seves activitats eren impròpies d’actituds virils i militars requerides pels seus ciutadans i que era preferible coronar homes savis
Huguet va saber perfilar els rostres i dotar-los d’una expressió més delicada
Sàpiens 62

Dins el taller de Jaume Huguet

Quan la corona d'Aragó dominava bona part de la Mediterrània, l'art medieval català va arribar també al seu esplendor. Pintar voltes, daurar galeres, ornamentar escuts, decorar retaules… als tallers dels pintors sempre hi faltaven mans. De tots, l'obrador més atrafegat era el de Jaume Huguet, màxim exponent de la pintura gòtica catalana
Els espies catalans de Franco
Sàpiens 61

Els espies catalans de Franco (1a part)

Durant la Guerra Civil, Franco va tenir orelles i ulls per tota la costa mediterrània francesa i per la frontera pirinenca. Alguns d'aquests espies eren influents catalans que van ajudar el general colpista a guanyar la contesa. Us expliquem qui eren
L’atemptat del Liceu, que es va saldar amb vint morts i desenes de ferits, era el dinovè que es produïa a la capital catalana, en un context d’extremada violència obrera, detencions i execucions públiques
Sàpiens 61

L'atemptat del Liceu, el més sanguinari de l'anarquisme català

Mentre tres mil sis-cents espectadors contemplaven l’obra Guillem Tell de Gioacchino Rossini a les seves butaques del Liceu barceloní, l’anarquista Santiago Salvador intentava passar desapercebut entre la multitud. Sota la faixa, hi portava dues bombes