Me van preparar una cadira de vímet, una tovallola que no sé si estava neta perquè era fosc; una em va deixar el seu coixí i em va dir “esta nit t’anirà bé”, però veient que no paria, a la matinada me’l va vindre a reclamar i me va dir “si no et sap mal ja te’l tornaré a deixar quan haigue nascut”. Un ribell d’aigua que anaven calentant amb les brases de fora a l’entrada, i el matal
Més dones que rajoles
