Antiga Roma

El Museu d'Arqueologia de Catalunya va obrir la seva primera seu a Barcelona l'any 1935
Notícies

El Museu d'Arqueologia de Catalunya fa noranta anys

Aquest 2025, el Museu d'Arqueologia de Catalunya està d'aniversari. Enguany es compleixen 90 anys des de l'obertura de la seva seu a Barcelona, el novembre del 1935, i ho celebra amb un munt de novetats: una nova exposició temporal, la renovació d'alguns dels seus espais i unes jornades de conferències per parlar dels...
Durant una llarga convalescència a Tàrraco, Octavi August va provar de convertir la ciutat en la capital de l’imperi
Sàpiens 274

Antonius Musa, el metge que va salvar un imperi

Hi va haver un moment en què l’emperador Octavi August i la seva dona Lívia van provar de convertir la ciutat de Tàrraco en la capital de l’imperi. Corrien els anys 26-25 aC, i l’home més poderós del món s’havia desplaçat a Hispània per tal de sotmetre les tribus càntabres...
L’obra 'Ave, Caesar, morituri te salutant', feta per Jean-Léon Gérôme l’any 1859, retrata la salutació dels gladiadors a l’emperador Vitel·li
Sàpiens 266

Cartes d'un gladiador

Tarraco, setè dia abans de les calendes de maig (25 d’abril) Estimat Cassius, Quina mala sort, la meva! La deessa Fortuna no només no em somriu, sinó que sembla que es delecti amb la meva desgràcia. Estimat amic, d'ençà d'aquell mal negoci que tot va malament. Primer tots aquells diners perduts, després...
El mont Testaccio ocupa una àrea de 20.000 m², s’alça fins als 50 metres i aplega un volum de més de vint-i-sis milions d’àmfores
Sàpiens 264

Testaccio: el vuitè turó de Roma

Situada a trenta-cinc quilòmetres de Roma, just a la desembocadura del riu Tíber, la poblció d’Òstia comença a viure una activitat inusitada quan l’emperador Claudi decideix crear-hi un port comercial, el 42 dC. La tria no és gens casual, ja que la població només es troba a un dia de...
L'amfiteatre de Tarragona
Sàpiens 262

El martiri de sant Fructuós

Tarragona encara conserva diverses edificacions d’època romana, entre les quals destaca l’amfiteatre, un espai excepcional que només existia en nuclis importants. En aquest cas podia acollir fins a la meitat dels habitants de la ciutat i es feia servir per a espectacles de gladiadors, simulacions de batalles navals, enfrontaments de...
Un dels quadres més famosos del pintor xilè Henrique Bernardelli és un retrat de l’emperadriu Messalina al llit de mort
Sàpiens 251

Dones poderoses a Roma: pèrfides?

L’any 331 aC, a Roma va tenir lloc un fet sense precedents. “Va ser un any horrible”, es lamenta l’historiador llatí Titus Livi, “tant per les inclemències del temps com per la maldat humana”. Centenars de ciutadans, tots homes, morien d’una malaltia misteriosa de causa desconeguda. De dones, no en...
Imatge de la vil·la dels Munts, a l'actual Altafulla
Sàpiens 247

Com es vivia en una vil·la romana

L’arquitecte Vitruvi, al tractat De Architectura, explicava així els luxes que preveia per a les vil·les romanes: “Per a les persones il·lustres que, en l’exercici d’honors i càrrecs públics, han de governar els ciutadans, es faran vestíbuls regis, atris magnífics i peristils dilatats, parcs, jardins i passejos amples, tot això...