25 llibres amb història per regalar aquest Sant Jordi

El militar austriacista Francesc de Castellví va ser un membre destacat de la defensa de Barcelona el 1714, al capdavant de La Coronela. Després d'exiliar-se a Viena, va consagrar la seva vida a escriure una de les grans cròniques de la guerra de Successió. Les Narraciones históricas, però, van restar inèdites durant més de dos segles als arxius d'estat de Viena. La seva publicació ha permès als historiadors aprofundir amb precisió en el coneixement del conflicte. L'historiador Agustí Alcoberro s'hi endinsa aFrancesc de Castellví i Obando. La memòria de la Guerra de Successió (Rafael Dalmau Editor). 
 

Abans que esclatés la guerra amb Ucraïna, Ara Llibres va publicar Rússia, l'escenari més gran del món, de Manel Alías, un llibre amb les cròniques dels anys en què el corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a Moscou va recórrer la immensitat d'aquell país. El nou llibre del periodista, L'última victòria de l'URSS (Ara Llibres) ens ajuda a entendre millor, a través de les gestes de l'esport soviètic al llarg de la història, la Rússia d'avui i tota la seva complexitat.

L'home dalt del pont(Club Editor) és el diari d'Hiroshima i Nagasaki que el filòsof i periodista alemany Günther Anders va escriure arran d'una visita al Japó, l'estiu del 1958, com a participant d'un congrés internacional per la pau, el desarmament i contra les bombes atòmiques. Un dietari que es converteix en una reflexió existencial, humanista i pacifista, i que ofereix el testimoni d'aquells que van sobreviure a la bomba i la radiació.

Sabies que Adolf Hitler va tenir esclaus valencians durant la Segona Guerra Mundial? O que les falles de València, durant els anys trenta del segle XX, es van celebrar a la ciutat de Tarragona? El doctor en Història Medieval Vicent Baydal recupera a Matèria de València (Drassana) fets i personatges de la història del País Valencià de diferents èpoques que ens sorprendran pel seu desconeixement o inversemblança.

Després d'anys d'investigació, Ester Boquera presenta un estudi exhaustiu de la tasca que va desenvolupar el Comissariat de Propaganda, un organisme que va fer servir tècniques de comunicació avançades per aconseguir que la veu de la Generalitat republicana no quedés diluïda per la propaganda franquista durant la Guerra Civil. "Aixafem el feixisme" (Publicacions de l'Abadia de Montserrat) recupera, per primera vegada, els 350 noms de les persones que hi van treballar.

Anècdotes de rodatges, curiositats, escàndols i històries extraordinàries i desconegudes que s'amaguen rere les grans produccions cinematogràfiques de Catalunya i del món. És el que trobareu aPer un grapat d'històries. Moments mítics del cinema (Ara Llibres), una immersió en primera persona, mitjançant la narrativa de no-ficció, en divuit episodis clau viscuts per cineastes de tots els temps. Des del salt de Marlene Dietrich a Hollywood, fins a la vida d'Elena Jordi, la primera directora de cinema de l'Estat espanyol.

Després de dedicar el llibre El primer capità (2020) a Joan Gamper, Enric Calpena torna a explicar la història de Catalunya de l'inici del segle XX a través d'un element que tothom coneix: el Barça.En guerra (Edicions 62) ens transporta a l'inici de la Guerra Civil, quan el president de l'equip blaugrana, Josep Suñol, és assassinat pels franquistes, per descobrir-nos com el conflicte va fer trontollar i gairebé fer desaparèixer institucions com el Barça.

Eudald Carbonell és taxatiu: la nostra espècie es troba en una cruïlla de camins, en un moment crucial de la seva evolució. Per això ha elaborat un assaig sobre les qüestions principals que, segons ell, ens hem de plantejar per evitar la fi de la humanitat. El futur de la humanitat (Ara Llibres) és un decàleg per a la supervivència de la nostra espècie amb deu idees clau que segur que us farà reflexionar.

Què hauria passat si el timbaler del Bruc no hagués tocat el timbal? I si Pere el Gran no hagués mort a la batalla de Muret? Què hauria passat si els carlins haguessin derrotat els liberals? A Si el timbaler del Bruc (Pòrtic), l'historiador i periodista Xavier Carmaniu ens convida a preguntar-nos si el nostre present seria diferent si els grans episodis de la història del nostre país haguessin tingut un desenllaç diferent.

Premi Ramon Llull 2023, Andreu Claret culmina amb París érem nosaltres (Columna) la seva incursió literària en el període de la República, la Guerra Civil i l'exili, després de publicar El secret del brigadista, El cònsol de Barcelona i 1939. La caiguda de Barcelona. Una cloenda en què ha volgut escriure sobre la seva família, concretament sobre el seu pare, el polític Andreu Claret i Casadessús. A les seves pàgines, hi llegireu la història d'una parella que s'enamora a França en el context de la Segona Guerra Mundial, enfrontant-se a les dificultats de l'exili.

Després de trenta anys immers en la figura del líder de la Lliga Regionalista, l'historiador Borja de Riquer presenta una biografia de Francesc Cambó en la qual impugna diverses de les informacions que el mateix protagonista va explicar en les seves memòries i que, posteriorment, han reproduït altres autors. Polític, multimilionari, empresari, mecenes... Francesc Cambó. L'últim retrat (Grup 62) destapa alguns secrets i contradiccions d'un personatge polièdric i complex.

Els qui han escrit la història, com a mínim fins ara, han estat majoritàriament homes. L'apel·lació reivindicativa "on són les dones?" continua sent necessària en molts oficis i, de vegades, la resposta sorprèn. Això és el que li ha passat al periodista Bernardo Díaz Nosty a l'hora d'investigar el periodisme entre el 1936 i el 1939, a partir de la troballa inesperada d'una cinquantena de corresponsals estrangeres que ni de bon tros apareixien als llibres. Periodistas extranjeras en la Guerra Civil (Renacimiento) reivindica dones com Josephine Shercliff del Daily Herald, Muriel Rukeyser de la revista Life and Letters Today, Elisabeth Deeble, corresponsal de The Manchester Guardian, la sueca Kajsa Rothman o la fotoperiodista austríaca Margarethe Michaelis, entre moltes altres.

Sobre la vida del dirigent d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), afusellat a Burgos el 1938, se n'han publicat diverses biografies, però, després de quasi una dècada d'investigació, Lluís Duran presenta la primera obra dedicada exclusivament a l'evolució del seu pensament. Per escriure Manuel Carrasco i Formiguera. Pensament i acció (Viena Edicions), l'autor ha fet un rastreig de totes les aparicions de Carrasco i Formiguera en els debats de les Corts Constituents i a la premsa espanyola, basca i comarcal.

Al camp de refugiats de Xatila, al Líban, on malviuen 40.000 persones, va néixer un projecte que ha donat esperança a tota una generació. A Aliades (Ara Llibres), la periodista Txell Feixas relata la història real del primer equip de bàsquet femení del Líban, un equip que va néixer per apartar les noies d'un destí dramàtic relacionat amb matrimonis forçats i espirals de drogues, maltractaments i crims d'honor. Un viatge colpidor a l'Orient Mitjà per conèixer la realitat de les dones refugiades.

Els nombres marquen el ritme de les nostres vides. Ens diuen quina hora és, quantes calories cremem, quantes passes fem o quants diners tenim al banc. Afirma Enrique Gracián que si els nombres desapareguessin la nostra societat s'esfondraria, que són indispensables per entendre l'evolució humana. Per això aquest matemàtic els ressegueix aHistoria de los números(Arpa), un llibre que ressegueix, de forma amena i concisa, els més de 3.000 anys d'història en relació amb els nombres.

Després de l'obertura franquista a la indústria turística a finals dels anys cinquanta, un autèntic auge del turisme va esclatar a les Balears i va modificar abruptament la vida a les Illes. El periodista Antoni Janer analitza aquests canvis socials, culturals, econòmics i polítics a La desfeta del paradís (Moll Nova Editorial), una radiografia d'unes illes ferides pel turisme massiu que s'acompanya de testimonis directes d'aquells anys bàrbars.

Ja ha arribat a les llibreries el setà títol d’Els llibres del Petit SÀPIENS, la col·lecció de volums il·lustrats que atrapa petits i joves lectors. L'escriptora sense fronteres està dedicat a Mercè Rodoreda, una de les autores en llengua catalana més universals, coincidint amb en el quarantè aniversari de la seva mort. Els menuts de la casa s'endinsaran en aquestes pàgines, escrites per Teresa Muñoz i il·lustrades per Alicia Caboblanco, per descobrir la vida i l'obra d'una de les escriptores més importants de tots els temps.

Després de l'èxit de Hamnet, Maggie O'Farrell publica El retrat de matrimoni (L'Altra editorial), una novel·la que ens transporta a la Itàlia del segle XVI per descobrir-nos la història del breu matrimoni de la jove Lucrècia de Mèdici, la tercera filla del gran duc de Mèdici, amb el duc de Ferrara. Un matrimoni al qual la duquessa es va veure abocada amb tan sols quinze anys, després de la mort inesperada de la seva germana.

L'historiador i poeta Manel Ollé presenta un manual excepcional que navega per la història del "locus colonial de l'Àsia oriental sinohispànica, transpacífica i eurasiàtica" entre el 1570 i el 1680, amb el centre situat a Manila.Islas de plata, imperios de seda (Acantilado) s'allunya de la visió de Filipines com a simple apèndix de l'Espanya imperial i converteix Manila en el centre estratègic del món o del vast triangle fronterer format per la Nova Espanya del port d'Acapulco, la Xina continental de Fujian i tota la constel·lació de ports asiàtics.

Relegat per la rellevància històrica de Franco i els seus quaranta anys de dictadura i superat, d'altra banda, pel simbolisme polític del seu fill José Antonio com a líder i màrtir del falangisme, el general Miguel Primo de Rivera és un gran desconegut a qui l'historiador i politòleg Alejandro Quiroga rescata per poder entendre millor la història d'Espanya i de Catalunya.Miguel Primo de Rivera. Dictadura, populismo y nación (Crítica) és una bona biografia en què l'autor estableix amb rigor què van representar el cop d'estat de 1923 i els set anys de dictadura que van venir després, com un clar pròleg del franquisme.

Una esfinx al parc de Torreblanca de Sant Just Desvern, una porta de l'Observatori Fabra inspirada en les obertures pilona dels temples de l'antic Egipte, un obelisc al monument a Francesc Rius i Taulet al passeig de Lluís Companys… Si ens hi fixem, Barcelona i el seu entorn està plena de vestigis i estructures que ens recorden el país dels faraons. Barcelona i l'antic Egipte (Viena Edicions) és la història de la fascinació que la cultura egípcia va despertar arreu d'Europa entre els segles XVIII i XX, i de com Barcelona no en va ser cap excepció.

Entre el 1961 i el 1962, el futur president de la Generalitat Jordi Pujol va ser empresonat a Saragossa per la seva militància antifranquista. Allà va escriure el seu primer llibre, una obra que, seixanta anys després, recupera l'editorial Comanegra. Aquesta edició de Des dels turons a l'altra banda del riu incorpora alguns fragments considerats inèdits, els quals toquen temes ben actuals, com la necessitat o no de sol·licitar un indult.

L'escriptora Care Santos, a la novel·la El boig dels ocells (Columna), viatja al segle XIX i recupera la vida d'Eugene Schieffelin, un ornitòleg aficionat que, des d'Anglaterra, va voler introduir a Nova York tots els ocells que apareixen en les obres de William Shakespeare. Tots els intents van fracassar, menys el de l'estornell, una de les aus actualment més odiades. La novel·la reflexiona, a través de la història d'una idea ben intencionada amb resultats nefastos, sobre el sentit de l'ésser humà de propietat sobre la natura.

La nit del 21 d'agost de 1925, el cos de Dolors Bernabeu va caure daltabaix del terrat d'un edifici del carrer dels Escudellers de Barcelona. Va ser un suïcidi o un assassinat? Quasi cent anys després, i després de capbussar-se en arxius i hemeroteques nacionals i estrangeres, Josep Sala i Cullell destapa aLa mort misteriosa de Dolors Bernabeu(Pòrtic) els secrets més foscos i els noms dels autors d'aquest crim que la dictadura de Primo de Rivera va intentar encobrir.

La guerra d'Indoxina va ser una de les més llargues i terribles del segle XX, però alhora és una de les més oblidades. Éric Vuillard en recupera la memòria a Una sortida honorable (Edicions 62). A través d'escenes molt concretes, algunes de memorables, d'altres de quotidianes, l'autor narra com un país tan petit com el Vietnam va poder vèncer França i els Estats Units, dues de les primeres potències mundials, en un gir en la història sense precedents.