La població de Caseres, a la comarca de la Terra Alta, vol convertir el seu passat més remot en un dels atractius turístics del municipi. I amb aquest objectiu ha museïtzat el jaciment protohistòric de la Gessera. L'espai va estar ocupat en dos períodes diferenciats. En època preibèrica, al segle VI aC, hi ha constància de l'existència d'una residència aristocràtica. Després d'un període d'abandonament, entre els segles IV i II aC —ja en època plenament ibèrica— s'ha pogut documentar nova activitat.
L'arqueòleg Jordi Diloli, responsable del grup de recerca Gresepia, vinculat a la Universitat Rovira i Virgili, ha explicat que encara s'ha de determinar quin ús exacte tenia aquest jaciment en època ibèrica. "No era una residència ni tampoc un poblat, perquè no hem trobat restes de llars de foc i els espais són excessivament reduïts per poder parlar d'habitatges. Per orientació i característiques podríem estar parlant d'un lloc de culte, però és aviat per treure'n conclusions", ha explicat.
Situat en un lateral de la carretera que uneix Gandesa amb Calaceit, el jaciment va ser excavat per primera vegada l'any 1914 per l'arqueòleg Pere Bosch i Gimpera, però des de llavors havia estat abandonat. Els treballs han costat 35.000 euros i són el primer esglaó d'un projecte més ambiciós que pretén recuperar quatre jaciments més ubicats al terme municipal.
L'arqueòleg Jordi Diloli, responsable del grup de recerca Gresepia, vinculat a la Universitat Rovira i Virgili, ha explicat que encara s'ha de determinar quin ús exacte tenia aquest jaciment en època ibèrica. "No era una residència ni tampoc un poblat, perquè no hem trobat restes de llars de foc i els espais són excessivament reduïts per poder parlar d'habitatges. Per orientació i característiques podríem estar parlant d'un lloc de culte, però és aviat per treure'n conclusions", ha explicat.
Situat en un lateral de la carretera que uneix Gandesa amb Calaceit, el jaciment va ser excavat per primera vegada l'any 1914 per l'arqueòleg Pere Bosch i Gimpera, però des de llavors havia estat abandonat. Els treballs han costat 35.000 euros i són el primer esglaó d'un projecte més ambiciós que pretén recuperar quatre jaciments més ubicats al terme municipal.