"Al bell mig del camí de nostra vida / vaig retrobar-me en una selva obscura, / del dreturer vial la passa eixida." Així, en la traducció de Josep Maria de Sagarra, comença una de les obres cabdals de la literatura universal, la ‘Divina Comèdia', que Dante Alighieri va escriure a començaments del segle XIV. Doncs bé, si la proposta de l'organització Gherush92 prospera, aquests versos i tots els que conformen els tres cants —‘Infern', ‘Purgatori' i ‘Paradís'— de tan magne poema s'haurien de prohibir per antisemites, antiislàmics, homòfobs i racistes… O, com a mínim, eliminar-los dels programes d'estudi de les escoles o presentar-los en una versió "neta" de tot el que pugui resultar malsonant o retrògrad.
La proposta semblaria ridícula si no fos perquè Gherush92 és una consultora formada per investigadors i professionals del camp del desenvolupament i els drets humans, amb estatus de consultor al Consell Econòmic i Social de l'ONU. Segons la seva presidenta, Valentina Sereni, l'obra de Dant és ofensiva i discriminatòria envers les minories de la seva època, com els jueus, els musulmans i els homosexuals. I no li manca raó, ja que al llarg del poema no s'estalvien epítets condemnatoris ni tortures infernals a tots els que pertanyin a aquests grups, començant pel mateix Mahoma, però sense deixar de banda personatges cristians, fins i tot de la reialesa…
La proposta de Gherush92 evidencia l'absurditat de voler veure els personatges històrics i les seves obres amb els ulls i la mentalitat del present. Dant, com a fill del seu temps, seguia un sistema de pensament que avui ens pot sobtar en algunes de les seves facetes. I tot i això va ser capaç en la seva obra d'enfrontar-se als poderosos i passar comptes amb ells denunciant els seus abusos i la seva set de riqueses i honors en versos que sonen purament actuals.
Sens dubte, Dant s'ha de llegir tenint en compte el seu context històric, però prohibir-lo o censurar-lo és un absurd en nom del políticament correcte, absurd que no només afecta l'italià, sinó que s'estendria perillosament a bona part dels artistes, escriptors i compositors europeus, com Homer, Shakespeare, Cervantes, Wagner, Céline... Com era previsible, la proposta ha despertat una forta polèmica a Itàlia, on es considera Dant el pare de la llengua italiana i un símbol nacional.
La proposta semblaria ridícula si no fos perquè Gherush92 és una consultora formada per investigadors i professionals del camp del desenvolupament i els drets humans, amb estatus de consultor al Consell Econòmic i Social de l'ONU. Segons la seva presidenta, Valentina Sereni, l'obra de Dant és ofensiva i discriminatòria envers les minories de la seva època, com els jueus, els musulmans i els homosexuals. I no li manca raó, ja que al llarg del poema no s'estalvien epítets condemnatoris ni tortures infernals a tots els que pertanyin a aquests grups, començant pel mateix Mahoma, però sense deixar de banda personatges cristians, fins i tot de la reialesa…
La proposta de Gherush92 evidencia l'absurditat de voler veure els personatges històrics i les seves obres amb els ulls i la mentalitat del present. Dant, com a fill del seu temps, seguia un sistema de pensament que avui ens pot sobtar en algunes de les seves facetes. I tot i això va ser capaç en la seva obra d'enfrontar-se als poderosos i passar comptes amb ells denunciant els seus abusos i la seva set de riqueses i honors en versos que sonen purament actuals.
Sens dubte, Dant s'ha de llegir tenint en compte el seu context històric, però prohibir-lo o censurar-lo és un absurd en nom del políticament correcte, absurd que no només afecta l'italià, sinó que s'estendria perillosament a bona part dels artistes, escriptors i compositors europeus, com Homer, Shakespeare, Cervantes, Wagner, Céline... Com era previsible, la proposta ha despertat una forta polèmica a Itàlia, on es considera Dant el pare de la llengua italiana i un símbol nacional.