L'atemptat del Liceu, el més sanguinari de l'anarquisme català

Mentre tres mil sis-cents espectadors contemplaven l’obra Guillem Tell de Gioacchino Rossini a les seves butaques del Liceu barceloní, l’anarquista Santiago Salvador intentava passar desapercebut entre la multitud. Sota la faixa, hi portava dues bombes

L’atemptat del Liceu, que es va saldar amb vint morts i desenes de ferits, era el dinovè que es produïa a la capital catalana, en un context d’extremada violència obrera, detencions i execucions públiques
L’atemptat del Liceu, que es va saldar amb vint morts i desenes de ferits, era el dinovè que es produïa a la capital catalana, en un context d’extremada violència obrera, detencions i execucions públiques Wikimedia Commons
Autor
Maria Coll
Assessor
Teresa Abelló
Els cotxes de cavalls paraven davant la porta del Gran Teatre del Liceu. Els homes, vestits de frac i barret de copa, ajudaven a baixar dels carruatges les seves acompanyants, les quals maleïen aquella insistent pluja que embrutava els baixos dels vestits. En una nit d’estrena de temporada, com era aquell 7 de novembre del 1893, calia ostentar poder i riquesa sense mesura. A la darreria del segle XIX, el Liceu era un cercle tancat en si mateix, on els burgesos intentaven amb la m&uacu