El 20 de febrer de 1948 a la nit, el telèfon va sonar a casa de Lina Llubera. Enganyada, va baixar les escales, i els seus fills ja no la van tornar a veure. Un tribunal de la Unió Soviètica la va acusar d’espionatge i la va condemnar a 20 anys de treballs forçats. La soprano, filla d’un català i una polonesa, no sortiria del camp de concentració de Mordòvia fins al cap de vuit anys. La van deixar en llibertat dos anys després de la mort de Stalin. De fet, mai van pod