Després de dues setmanes intenses de votació popular en què hem rebut més d'un miler de vots dels usuaris de SÀPIENS a sapiens.cat/shomereixen, Victòria Pujolar s'ha proclamat vencedora i s'ha convertit en la desena finalista de la campanya S'ho mereixen, que vam impulsar per reivindicar una presència més femenina al nomenclàtor català. 

Militant del PSUC i activista de la resistència antifranquista, Victòria Pujolar Amat va viure la guerra, l'exili, la resistència i la clandestinitat. El 1945 va ser detinguda, torturada a la Comissaria de Via Laietana i ingressada a la Presó de Dones de les Corts. Va aconseguir fugir i va marxar a França, i anys després va viure també a Txecoslovàquia i Romania. A Bucarest es va convertir en la primera veu en català de la clandestina Ràdio Espanya Independent, la ràdio antifranquista coneguda popularment com La Pirenaica.

Pujolar s'ha imposat amb el 20,7% dels vots a Hilda Agostini Banús, mestra que durant la Guerra Civil va dirigir un parvulari Montessori a Barcelona, que durant els primers dies de la votació es va mantenir en la primera posició i que, finalment, ha quedat en segon lloc amb un 18,9% dels vots. La tercera dona més votada, amb el 12,8%, ha estat la matemàtica i astrònoma Maria Montserrat Capdevila d'Oriola, una de les primeres professores universitàries de Catalunya. Podeu consultar els resultats de les votacions aquí.

Amb Victòria Pujolar completem la llista de les deu dones que tots els qui heu participat a S'ho mereixen considereu que haurien de tenir un carrer a Catalunya. Seran les deu protagonistes d'un dossier especial de SÀPIENS que publicarem aquest estiu com a cloenda de la campanya. 

Qui són les deu dones classificades?
 

• Montserrat Abelló i Soler (Tarragona, 1918 - Barcelona, 2014). Poetessa i traductora. Va publicar llibres de poesia i va traduir poetes anglosaxones com Sylvia Plath. Va obtenir alguns guardons rellevants com ara la Creu de Sant Jordi, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el Premi Nacional de Cultura.
• Maria Dolors Bargalló i Serra (Barcelona, 1902 - Ciutat de Mèxic, 1980). Política i activista. Va ser elegida presidenta de la Unió de Dones de Catalunya en el marc del Primer Congrés Nacional de la Dona de 1937. Es va proposar lluitar per la igualtat laboral, la supressió de la prostitució, la protecció de la salut de les mares i dels nens, i per la millora de l'educació, de la formació professional i de l'assistència social de les dones en la rereguarda.
• Dolors Bonella, 'la Monyos' (Barcelona, 1851-1940). Modista. Va ser un personatge icònic de la primera meitat del segle XX del perímetre comprès entre el Paral·lel, la Rambla i el nucli del Raval de Barcelona. Per la seva actitud lúdica, la seva indumentària i maquillatge extravagants i els monyos que duia, va esdevenir una celebritat habitual en la premsa de l'època i, posteriorment, un símbol de l'imaginari col·lectiu de la ciutat.
• Maria de Castella (Segòvia, 1401 - València, 1458). Reina. Com a lloctinent del rei Alfons, va haver de prendre mesures per fer front a la greu crisi econòmica que travessava el país, va intervenir en la lluita remença i també va donar suport a les classes més populars en el conflicte de la Busca i la Biga a Barcelona.
• Júlia Coromines i Vigneaux (Barcelona, 1910-2011). Metgessa i psicoanalista. Llicenciada en cirurgia i medicina per la Universitat de Barcelona, durant la Guerra Civil va ser metgessa de les llars d'infants de la Generalitat. Exiliada a París i a l'Argentina, el 1944 va tornar i es va doctorar en Medicina primer a Madrid i després a Barcelona. El 1947 va obtenir una beca i va estudiar Psiquiatria i Psicoteràpia a Londres, on va descobrir les possibilitats de l'ús de la psicoanàlisi, de la qual es considera una de les introductores a Espanya.
• Mercè Núñez Targa (Barcelona, 1911 - Vigo, 1986). Política i escriptora. Lluitadora republicana antifeixista afiliada al PSUC. Va marxar a França després de passar dos anys a la presó i, després de passar pel Camp d'Argelers, es va unir a la Resistència francesa. El 1944 va ser detinguda per la Gestapo i deportada al camp de concentració de Ravensbrück. Va narrar les seves experiències en diversos llibres. 
• Teresa Rebull (Sabadell, 1919 - Banyuls de la Marenda, 2015). Cantautora. De nom original Teresa Soler i Pi, va ser una activista política i després artista i cantautora, que va defensar la cultura i la llengua catalanes des de l'exili a França, on també va col·laborar amb la Resistència francesa. Compromesa amb el moviment de la Nova Cançó, també va musicar poemes de poetes catalans.
• Joana Valls (Barcelona, 1855-1935). Modista i dissenyadora de moda. De nom original Joana Maria del Pilar Giralt Miró, va ser una de les modistes més reconegudes de la seva època i va ser fonamental en el desenvolupament del negoci de la moda a Barcelona. Va continuar el negoci familiar al carrer Avinyó 1 com a modista de barrets, va obrir un taller al carrer Ferran i, el 1915, va establir la seva casa de modes al passeig de Gràcia.
• Natividad Yarza Planas (Valladolid, 1872 - Tolosa, 1960). Política i mestra. El 14 de gener de 1934, aquesta mestra nascuda a Valladolid es va convertir en batllessa de Bellprat, després d'haver-se presentat a les eleccions amb la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya i amb la triple bandera del republicanisme, el feminisme i el laïcisme. Va ser la primera alcaldessa de Catalunya elegida democràticament.
• Victòria Pujolar Amat (Barcelona, 1921 - Madrid, 2017). Política i locutora. La veu catalana i femenina de La Pirenaica és la guanyadora de la votació popular i la desena classificada de S'ho mereixen.