S'ho mereixen

Militant del PSUC i activista de la resistència antifranquista, Victòria Pujolar Amat (Barcelona, 1921 - Madrid, 2017) va ser detinguda, torturada a la Comissaria de Via Laietana i ingressada a la Presó de Dones de les Corts. Va fugir a França i va viure també a Txecoslovàquia i Romania. A Bucarest es va convertir en la primera veu en català de la clandestina Ràdio Espanya Independent, coneguda popularment com La Pirenaica.

Durant la Segona República, Hilda Agostini (Tarragona, 1890 - París, 1976) va participar activament en els projectes de renovació de l’educació pública i laica. Defensora dels valors republicans i feministes, durant la Guerra Civil va dirigir un parvulari municipal Montessori a Barcelona. Era maçona i protestant, fets que la van obligar a exiliar-se a França amb l’arribada del franquisme.

El 1928, Maria Montserrat Capdevila d’Oriola (Cabestany, 1905 - Barcelona, 1993) es va llicenciar amb un expedient brillant en Ciències Exactes a la Universitat de Barcelona (UB). Va exercir de professora i d’investigadora fins que el 1931 va ser becada per estudiar la teoria de les funcions al Seminari de Matemàtiques de la Universitat de la Sorbona, a París. Durant el curs 1931-1932 va esdevenir la primera professora universitària matemàtica a la Facultat de Ciències de la UB. Més informació, aquí.

Va ser molt més que la mare de la primera dinastia comtal catalana, la Casa de Barcelona. Guinedilda de Cerdanya (? - Cabanes, 900) va ser una dona que va compartir plens poders amb el seu marit, Guifré I, i va participar braç a braç en les seves decisions. En tots els documents de l’època on apareix Guifré I, ella també s’esmenta com a comtessa de ple dret, mai com a simple consort, amb un paper especialment rellevant. Més informació, aquí.

Filla de Pere Català i Pic i germana de Francesc i Pere Català i Roca, la figura d’Àurea (1920-1993) ha quedat en segon terme per la forta projecció de la resta de la nissaga. Va ser l’única de la família que va estudiar, a la Llotja, i va destacar especialment en la fotografia publicitària i els fotomuntatges, treballant per a marques tan conegudes com Anís del Mono, Cinzano, Cerebrino Mandri o Myrurgia.

Filla del primer comte rei de Catalunya i Aragó, Alfons I el Cast, i germana de Pere I el Catòlic, Constança d’Aragó (Lisboa, vers 1179 - Catània, 1222) és considerada la catalana que més poder ha tingut al llarg de la història. En casar-se amb Eimeric d’Hongria es va convertir en reina consort d’Hongria i, en segones núpcies amb Frederic II, assoliria l’honor més alt a què podia aspirar una dama del segle XIII: emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic. Més informació, aquí.

Senyora baronessa de Montpeller, esposa del rei Pere I i mare del rei Jaume I. Amb només setze anys, Maria de Montpeller (Montpeller, 1182 - Roma, 1213) ja s’havia casat dues vegades: havia quedat vídua del primer marit i havia estat repudiada pel segon. Quan es va casar amb Pere el Catòlic, que també la va acabar rebutjant, va haver de lluitar per defensar el títol de Montpeller davant dels intents d’usurpació per part dels homes de la família.

Hereva de l'industrial xocolater Antoni Amatller i de la Casa Amatller, Teresa Amatller i Cros (Barcelona, 1873-1960) va ser una destacada empresària i mecenes catalana. Després de la mort del pare, va liderar Xocolates Amatller entre el 1910 i el 1960. El 1943 va crear l’Institut Amatller d’Art Hispànic, destinat a la conservació de les col·leccions de la Casa Amatller. Més informació, aquí.

Després d’estudiar a Saragossa, el 1946, Maria Teresa Bonilla (Puigcerdà, 1918-1992) va guanyar per oposició la plaça de veterinari municipal de l’Ajuntament de Barcelona i va entrar a treballar a l’Escorxador Municipal. Col·legiada al Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona, va ser la primera dona veterinària de Catalunya.

Esther Tusquets Guillén (Barcelona, 1936-2012) va dirigir durant quaranta anys l’editorial Lumen, segell de prestigi actualment comprès dins el grup Random House Mondadori que va reorientar i convertir en un referent de la literatura editada a Barcelona. Com a escriptora va conrear diversos gèneres, des de la novel·la fins a l’autobiografia, el relat breu o l’assaig.

Carlota Soldevila Escandon (Barcelona, 1929-2005) va ser una de les fundadores, juntament amb Albert Boadella i Anton Font, de la companyia Els Joglars. També va ser cofundadora del Grup de Teatre Independent i del Teatre de l’Escorpí, i professora i coordinadora de l’Institut del Teatre als anys setanta i vuitanta. Va participar en la creació del Teatre Lliure, on també va actuar en una trentena d’obres.

Lluïsa Casagemas i Coll (Barcelona, 1873 - Madrid, 1942) va ser la primera dona de l’Estat espanyol que va compondre una òpera, Schiava e regina, la partitura original de la qual es va localitzar el 2017. La va escriure quan tenia només disset anys i s’havia d’estrenar al Gran Teatre del Liceu, però no es va arribar a representar arran de l’atemptat anarquista del 7 de novembre de 1893.

Eulàlia Ferrer i Montserrat (Barcelona, 1780-1841) va dirigir el Diario de Barcelona com a successora del seu marit, Antoni Brusi, des del 1821 fins a l’any 1838. Durant una vintena d’anys va continuar dirigint el negoci, defensant activament els seus interessos i mantenint bones relacions amb el poder. Mentrestant, es va assegurar que el seu fill Antoni viatgés arreu d’Europa i es formés abans de prendre les regnes del negoci. Més informació, aquí.

El 1962, Margarita Brender i Rubira (Romania, 1919 - Barcelona, 2000) es va convertir en la primera dona arquitecta a Catalunya, quan l’Escola Tècnica Superior de Barcelona li va convalidar la titulació obtinguda a Romania. Aquell any era l’única dona col·legiada i durant molts anys va ser l’única que exercia aquesta professió en solitari a la província de Barcelona.

La producció de Montserrat Vidal-Barraquer i Flaquer (Barcelona, 1902-1992), lligada a la seva vida personal, era de temàtica principalment costumista; captava la ciutat, la família i les feines al camp i al mar. Membre de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, va deixar una col·lecció de més de 22.000 imatges que es conserven a l’Arxiu Nacional de Catalunya.