El passat 24 de març vam tancar la primera fase de la campanya S'ho mereixen amb un èxit rotund de participació. D'entre les més de 500 propostes que ens vau enviar els lectors de SÀPIENS, vam poder seleccionar més de 100 noms de dones que encara no tenen presència al nomenclàtor català i que, per les seves contribucions al país, la mereixen. Un consell assessor format per algunes de les millors historiadores de les nostres universitats ha estudiat el centenar de dones i n'ha seleccionat nou, que seran les primeres protagonistes d'un número especial de la revista que publicarem aquest estiu.

Les nou dones escollides són la poetessa Montserrat Abelló, la política Maria Dolors Bargalló, Dolors Bonella ('la Monyos'), la reina Maria de Castella, la psicoanalista Júlia Coromines, la política i escriptora Mercè Núñez Targa, la cantautora Teresa Rebull, la dissenyadora de moda Joana Valls i Natividad Yarza, la primera alcaldessa de Catalunya. En aquest article podeu llegir les seves biografies. 

Comencen les votacions
Ara us toca a vosaltres escollir el desè nom. Des d'avui i fins al 24 d'abril, hem posat en marxa una votació popular entre quinze candidates, que també han estat seleccionades pel jurat entre el centenar de propostes que ens vau fer arribar. Entreu a sapiens.cat/shomereixen i escolliu la vostra favorita, la desena dona de qui us agradaria llegir un reportatge al dossier especial que publicarem per reivindicar un nomenclàtor més equitatiu. Només podreu votar una vegada entre les següents candidates:
 

• Hilda Agostini (Tarragona, 1890 - París, 1976). Mestra i pedagoga. Durant la Segona República va participar activament en els projectes de renovació de l'educació pública i laica. Era membre de la maçoneria i de religió protestant, fets que la van obligar a exiliar-se a França amb l'arribada del franquisme.
• Teresa Amatller i Cros (Barcelona, 1873-1960). Empresària. Hereva de la Casa Amatller, va ser una destacada empresària i mecenes catalana, coneguda per liderar entre 1910 i 1960 Xocolates Amatller i per crear l'Institut Amatller d'Art Hispànic l'any 1943.
• Maria Teresa Bonilla i Elias (Puigcerdà, 1918-1992). Veterinària. Va estudiar a Saragossa i el 1946 va guanyar per oposició la plaça de veterinari municipal de l'Ajuntament de Barcelona. Col·legiada al Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona, va ser la primera dona veterinària de Catalunya.
• Margarita Brender i Rubira (Romania, 1919 - Barcelona, 2000). Arquitecta. Va estudiar arquitectura a Romania, però l'any 1962 l'Escola Tècnica Superior de Barcelona li va convalidar la titulació. D'aquesta manera va esdevenir la primera dona arquitecta a Catalunya. Aquell any era l'única dona col·legiada i durant molts anys va ser l'única que exercia aquesta professió en solitari a la província de Barcelona.
• Maria Montserrat Capdevila d'Oriola (Cabestany, 1905 - Barcelona, 1993). Matemàtica i astrònoma. El 1928 es va llicenciar amb un expedient brillant en Ciències Exactes a la Universitat de Barcelona (UB) i el 1931 va ser becada per estudiar la teoria de les funcions en el Seminari de Matemàtiques de la Universitat de la Sorbona, a París. Durant el curs 1931-1932 va esdevenir la primera professora universitària matemàtica a la UB.
• Lluïsa Casagemas i Coll (Barcelona, 1873 - Madrid, 1942). Compositora. Va ser la primera dona de l'Estat espanyol que va escriure una òpera, Schiava e regina, la partitura original de la qual es va localitzar el 2017. La va escriure quan tenia només 17 anys. 
• Àurea Català i Roca (1920-1993). Pintora i fotògrafa. Filla de Pere Català i Pic i germana de Francesc i Pere Català i Roca, la seva figura ha quedat en segon terme per la forta projecció de la resta de la nissaga. Va ser l'única de la família que va estudiar, a la Llotja, i va destacar especialment en la fotografia publicitària i els fotomuntatges, treballant per a marques tan conegudes com Anís del Mono, Cinzano, Cerebrino Mandri o Myrurgia.
• Constança d'Aragó (Lisboa, 1179 - Catània, 1222). Reina. Considerada la catalana que més poder ha tingut al llarg de la història. Princesa de la Corona d'Aragó, reina consort d'Hongria (1198- 1204) i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic (1210-1222).
• Guinedilda de Cerdanya (? - Cabanes, 900). Comtessa, mare de la nació catalana. Va ser la creadora de la Casa de Barcelona i compartia plens poders amb el seu marit, Guifré I.
• Eulàlia Ferrer i Montserrat (Barcelona, 1780-1841). Directora del Diario de Barcelona. Va dirigir el rotatiu com a successora d'Antoni Brusi fins a l'any 1838, quan va passar a mans del seu fill.
• Maria de Montpeller (Montpeller, 1182 - Roma, 1213). Reina. Va ser la senyora baronessa de Montpeller, muller del rei Pere I i mare del rei Jaume I. Era filla de Guilhèm VIII de Montpeller i d'Eudòxia Comnè de Constantinoble.
• Victòria Pujolar Amat (Barcelona, 1921 - Madrid, 2017). Política i locutora. Militant del PSUC i activista de la resistència antifranquista, va ser detinguda, torturada a la Comissaria de Via Laietana i ingressada a la Presó de Dones de les Corts. Va fugir a França i va viure també a Txecoslovàquia i Romania. A Bucarest es va convertir en la primera veu en català de la clandestina Ràdio Espanya Independent, coneguda popularment com La Pirenaica. 
• Carlota Soldevila Escandon (Barcelona, 1929-2005). Actriu i directora de teatre. Va ser una de les fundadores, juntament amb Albert Boadella i Anton Font, de la companyia Els Joglars.
• Esther Tusquets Guillén (Barcelona, 1936-2012). Escriptora i editora. Va dirigir durant quaranta anys l'editorial Lumen, segell de prestigi actualment comprès dins el grup Random House Mondadori que va reorientar i convertir en un referent de la literatura editada a Barcelona. 
• Montserrat Vidal-Barraquer i Flaquer (Barcelona, 1902-1992). Fotògrafa. La seva producció, lligada a la seva vida personal, era de temàtica principalment costumista. Va deixar una col·lecció de més de 22.000 imatges que es conserven a l'Arxiu Nacional de Catalunya.